Pokémon hauria d’explorar temes per a adults, diu l’autor de Castlevania per a Netflix

Fa uns dies, l’artista va presentar la seva pròpia interpretació de la saga, The End of Pokémon.

Fa poc més d’una setmana, el productor de cinema Adi Shankar (conegut pel seu treball en l’adaptació de Castlevania com a sèrie de Netflix) va portar a Youtube el seu propi curtmetratge d’animació basat en la sèrie Pokémon. No obstant això, com el seu nom indica, El final dels Pokémon ofertesuna visió considerablement més foscadel que estem acostumats a veure i, des del primer segon, s’espera a l’espectador sobre el tipus de contingut que l’espera. El vídeo en qüestió és una producció independent de Bootleg Universe i no té cap relació amb Nintendo i les seves filials, però s’hauria d’obrir The Pokémon Company a aquest tipus de contingut i interpretació?

Crec que estem parlant d’un tema més gran, oi? No es tracta només de Pokémon, sinó de com les empreses tracten la propietat intel·lectual en general, elmotius del creadoral còmic. Alguna cosa així, cal [la IP] transpirar a través dels jocs i del món de l’avaluació de l’edat tradicional? Power Rangers hauria de ser sempre una franquícia per a nens? Ho crec el concepte de Pokémon es podria utilitzar per explorar temes més madurs? Més temes per a adults? Per descomptat, és clar, hauria d’haver-hi alguna cosa així? Això crec.

De fet, Shankar creu que aquest tipus d’idees sempre han existit. Batman vs. Superman, l’original de la Lliga de la Justícia, ja se sap, si es fixen en franquícies que porten uns 70 anys allà, es veu que s’han reinterpretat i no sempre des d’un prisma fosc i ombrívol, dret? Veiem Batman, Superman, la Lliga de la Justícia, que es va inspirar molt en la interpretació de Frank Miller de Batman, i també en l’Univers cinematogràfic Marvel, que no és gens obscur i ombrívol.